És l’hora dels adéus…!

A les 7 del matí iniciem el que serà el darrer dels textos del bloc que deixem a l’espera del retorn de la visita de Casa Gassia. En poca estoneta començarem a omplir les bosses i maletes de roba que no sabem com hi varem encabir tan sols 6 0 7 dies abans. Marta, no trobo l’estoig del maquillatge, no sé a qui li vaig deixar?;  Núria estic tan cansada…! Però ens ho hem passat molt bé i estaves tant guai de Baby Gaga!; Dani, m’ajudes a plegar el sac de dormir?; Socorrs, Josep Maria he perdut els guants i eren nous!; Francina, que en faig de la roba bruta?;…

De possibilitats mil i de tots colors! ens hi trobem cada any i sempre ens sorprenem amb alguna anècdota entranyable, que per sempre més anirà associada en els nostres records al grup amb qui durant aquests cinc dies hem conviscut.

Del CdA de les Valls d’Àneu ens emportem moltes descobertes, moltes experiències viscudes irrepetibles, noves amistats,   moltes preguntes noves i moltes ganes de treballar i aprendre.

Mentre sortim a carregar el cotxe acompanyant albirarem la darrera sortida de sol d’aquesta estada… i qui sap si avui podrem fotografiar aquests cabirols que de bon matí es passegen pels prats del davant!

L’última activitat ha estat una immersió a la vida d’aquesta zona tan allunyada en el temps i en l’espai. La visita i estudi de la vida domèstica a casa Gassia ens ha deixat bocabadats. Han sorgit mil preguntes que treballarem també des de l’escola perquè el temps se’ns ha fet curt. No obstant això hem pres consciència de la duresa de la vida en altres temps i del molt afortunats que nosaltres som.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Disco Show a Tope!!!

Mentre encara sentim la música a tota marxa comencem a escriure aquestes memòries de la que es recordarà a Esterri com el Marta Mata Music Festival. Desmelene a tope, tacons, pintures de guerra i ulleres de sol per si les mosques. Molta xuleria amb gràcia per tots costats amenitzada pels 5 genets màrtirs. Al teclat en Josep Maria Valls d’Àneu; de show woman la sexy lady  Núria Raamon;  the amazing boy en Dany Toma2; representant a les body guard la Francina Agàrralo;  i de reporter la Martha Flash. I des de les seves cases les mestres incombustibles d’aquest camp d’aprenentatge de les Valls d’Àneu.

Un agraïment molt especial a tots i totes les participants de la macrofesta: Efrain, Eric, Gisela, Irina, Arnau, Adriana, Maria, Marcos, Daniel, Cesc, Bilal, Oliver, Nathan, Aaron, Emma, Pau, Iker, Andrea, Marc, Oscar, Pol, Emma, Marta, Diana, Oscar, Aina, Natalia, Jones, Toni, Anna, Maria, Pau, Xavier, Judith, David, Nadine, Biel, Melanie, Marc, Elia, Andrea, Arnau, Ivan, Carla, Carlos, Marciel, Guillermina, Sandra, Carla, Marina, Carla, Jordi, Marina, Adam, Kun, Guillermo, Ainoa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Trempats per la pintura

Aquesta tarda hem sigut aprenents de mestres pintors i hem fet servir les tècniques que ja s’utilitzaven fa més de mil anys: la pintura al tremp (pigments barrejats amb rovell d’ou).
Com ho hem fet? Prenent de mostra parts del retaule que havíem vist aquest matí a l’església de Sant Just i Sant Pastor de Son n’hem fet una petita reproducció sobre una fusta.

El resultat aviat el trobareu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sense son a Son

Comença el dia amb molt de fred i amb una fina pluja, però acaba amb un bon sol.
L’autocar Gabriel ens esperava a la porta del Camp per fer una ascensió fins el llogaret de Son. Allà ens hem trobat l’arquitectura del conjunt monumental amb l’església de Sant Just i Sant Pastor.
De l’observació directe de l’estructura de les juntes, aparells constructius, materials utilitzats i la suma dels elements propis de l’estil arquitectònic hem pogut deduir que l’església originària pertany al romànic (i per tant construïda al segle XI), però que posteriorment ha sofert modificacions i reformes. Algunes de les evidències que ens han permès justificar la pertinença d’aquesta obra a l’estil arquitectònic del romànic han estat: l’ús de l’arc de mig punt, l’existència de l’aparell constructiu regular de granit i pissarra, l’ús de l’argamassa, l’ús d’arcs cecs de decoració llombarda, la forma de la planta de la construcció, el campanar quadrat i la conservació de mobiliari romànic dins de l’església (una pica baptismal i una d’oli per il·luminar l’església fetes de granit).
No obstant això també hem estat capaços de discriminar elements de reformes i modificacions posteriors: com l’aparell constructiu irregular, l’ús dels ciments, obertures rectangulars, obertures tapades, l’afegitó de noves estructures (com la sagristia) i el sostre de volta de creueria que es basa en ajuntar diferents arcs apuntats. També hem dedicat una bona estona a l’anàlisi del retaule de l’absis i les restes de pintures murals en la mateixa zona.
Un altre focus de la nostra visita ha estat la interpretació del retaule de finals del segle XV que decorava l’altar de l’església parroquial. Per tant hem estat capaços de situar-la dins del moviment artístic del gòtic, clarament diferent de les pintures romàniques. I ens hem adonat del fet que els canvis d’estils artístics són fruit del canvi de mentalitat. Així hem pogut ser conscients de la importància del paisatge que els mestres pintors representen en les pintures gòtiques en contraposició als fons llisos i neutres de les pintures romàniques on l’interès estava en les figures monumentals que servien per atemorir als serfs. L’encarregat d’elaborar aquesta obra gòtica va ser el mestre pintor Pere Espallargues, qui amb el seu equip d’aprenents i carregats amb les fargues plenes de pinzells i tupins amb pigments sobre els matxos van pujar per un corriol estret i sinuós de més de 400 metres de desnivell.
Després d’estar uns dies prenent mides i fent esbossos va fer portar fustes de pi que servirien com a base pel retaule. Ens han explicat que el mestre pintor va demanar al mossèn que tingués la previsió de buscar ous ja que li farien falta per fer la pintura al tremp. No obstant això el mestre en Pere Espallargues no va poder acabar de pintar tot el retaule sinó que fou el mestre pintor de Son qui l’acabaria tot pintant les portes i la predel·la.
El retaule està dedicat als patrons del poble de Son, Sant Just i Sant Pastor, i explica la història d’aquests dos infants nascuts a l’actual Tielmes (província de Madrid) i executats el 304 a Alcalà d’Henares per ordre del governador Dacià ja que es van negar a adjurar del cristianisme, quan tenien 13 i 9 anys respectivament. Així, durant la persecució de Dioclecià van ser fuetejats i decapitats.
En aquest retaule s’hi mostren també altres escenes com l’anunciació, la resurrecció o l’epifania, de manera que els vilatans aprenien (com si llegissin un llibre) les històries bíbliques i és que fins no fa pas gaires anys saber llegir ha estat un privilegi només per a uns quants.
De retorn hem remembrat el camí del corriol que els matxos i els pintors van recórrer, trepitjant les mateixes velles pedres de granit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Gran Pel·lícula… H2O!!!!!

Després de tanta aigua no podia faltar una entranyable pel·lícula. Què faríem si l’avió on viatgem té un accident i quedéssim aïllats en una illa tropical??? L’heu encertada és Cast Away, una pel·lícula de l’any 2000 dirigida per Robert Zemeckis.
Doncs si, parlar amb una pilota, un coco, o una pinya, en ocasions també pot ser un recurs interessant. De fet, i pel que fa als mestres amb la falta de son i l’esgotament generalitzat aviat començarem a parlar amb les vaques del prat del davant i admirarem emocionats com dels líquens dels arbres en podem encendre un nou foc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hi haurà neu a l’Estany de Sant Maurici?

Dimecres, avui hem fet la sortida a Sant Maurici.
Hem esbrinat entre tots la diferència entre el que és un Parc Natural i un Parc Nacional, en aquest darrer les normes de preservació són molt més restrictives (no és permesa l’extracció de cap mena de recurs) i ens han guiat perquè no deixéssim restes de la nostra visita: ens hem emportat totes les nostres deixalles de tornada. També ens hem assabentat que és l’únic Parc Nacional de Catalunya i que té una extensió de 40.000 metres quadrats (40 mil camps de futbol).
Prèviament a la sortida, ens han explicat la ruta tant amb vehicles autoritzats com a peu, total menys de dos quilòmetres i amb uns 200 metres de desnivell.
Ens han vingut a buscar els taxis, uns 4 x 4 que són els únics vehicles que tenen permesa l’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. El viatge ha estat curt només 20 minuts de viatge.
La feina d’avui ha consistit en una sessió intensa de: Fauna, Vegetació, paisatge, formació del Pirineu i coneixement dels tipus i riscos dels allaus.
A dalt la sensació de fred era important, però de seguida ens hem posat a la feina de cercar indicis de la presència d’animals: petjades, restes de menjar, caus, excrements, restes òssies o la visió i/o audició directa. Hem pogut veure diversos Esquirols, un parell d’Isards, alguna Daina, una Mallerenga, un Picot negre, uns quants Voltors comuns i una Sarnalla pirenaica. Ha estat un privilegi poder observar en directe aquests animals, segurament hi ha tingut molt a veure l’època de l’any que hem visitat el parc Nacional. A banda de l’observació directa hem mesurat diversos excrements per determinar-ne l’autoria.
Si al començament era un dia d’hivern a mig matí ens traiem “capes de la ceba”.
Pel que fa a la vegetació ens hem centrat en sis espècies diferents, fent especial atenció a la classificació entre arbust i arbre, a la vegetació de fulla caduca o perenne, al tipus de fulla segons sigui simple o composta i a la forma de la fulla. Les espècies estudiades han estat: Bedoll, Bàlec, Pi negre, Boixerola, Gavarnera i Neret. Tot i que a la tardor algunes espècies no es troben en el seu millor moment d’observació.
El nostre treball ens ha dut a buscar els orígens de la formació del Pirineu. Primer a través d’una llegenda que ha motivat molt els infants. Després ens hem posat el “barret de científics” i ens han donat una explicació relacionada amb les plaques tectòniques. Tot i que la llegenda ha agradat molt, també ens hem adonat que la realitat havia de ser diferent només amb l’observació del paisatge. Per cert una vista fantàstica i meravellosa.
Per uns moments hem tornat a l’època quaternària quan el gel cobria tot el Pirineu i ens hem adonat de com aquest gel ha contribuït a les formes del paisatge glacial: pic piramidal, vall glacial en forma de “U”, vall sospesa, els circs glacials, les arestes i el mateix estany de Sant Maurici.
Abans de l’aturada per dinar ens ha donat temps d’observar un canal d’allaus amb a les seves parts (zona de sortida, canal i zona d’arribada) i reflexionar sobre les conseqüències i perills dels allaus a la muntanya.
Sent prudents no hem arribat a l’estany de Ratera ja que el temps començava a empitjorar, l’objectiu de la sortida estava assolit i volíem evitar que la boira ens atrapés.

A l’estany de Sant Maurici, aquesta setmana no hi havia neu, però això no treu que el paisatge era imponent i ha fet exclamar als infants: Mira! Has vist? Guaita!…
Els vostres fills i filles han gaudit d’una part molt important de Catalunya, us animem que busqueu alguna ocasió per visitar-ho

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A què jugaven els avis i àvies del Pallars quan eren petits?

Parlem de Bitlles Pallareses, que són rústiques i de dimensions força considerables, fetes de fusta massissa; parlem dels famosos patacons, fets de cartes velles que amb un procés de metamorfosi de plecs es converteixen en la versió antiga de les actuals xapes dels Angry Birds; parlem dels ossets, trocets de vértebres amb un so peculiar al xocar; i de caire més internacional i campinguera la coneguda per petits, joves i jubilats: Petanca!!!! Què podem dir de la petanca???

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per què serveix un geòleg?

Mentre hem vist enfosquir la tarda i baixar les temperatures d’una manera fulminant, hem fet una descoberta d’Esterri realment diferent i apassionada. Ens hem fixat en detalls tant especials que ens han fet reflexionar sobre la llarga història dels materials que provenen de la terra, les grans magnituds temporals que afecten als cicles i als processos de canvi químics i transformacions de les roques magmàtiques (que ja vam treballar amb passió el curs passat a Olot), les sedimentàries i les metamòrfiques.
Hem constatat que la tasca dels homes i dones que treballen de geòlegs implica moltes tasques de gran importància: la preparació dels fonaments per la construcció d’edificis, la preparació de les estructures i els materials necessaris per l’esquelet de les construccions, la recerca de noves fonts d’energia renovables com la geotèrmia (a partir d’un dels hotels del poble que l’utilitza com a calefacció a l’hivern i com a aire acondicionat a l’estiu, i que s’anomena de baixa temperatura ja que no supera els 100º C), i la hidroelèctrica; i les no renovables com el petroli i el gas.
Per sorpresa nostra, en la façana d’una joieria hi hem trobat restes de fa milions d’anys, d’Ostràcodes i Nummulits, que decoraven de manera original; així com unes bombes de granit de l’Edat Mitjana que utilitzaven per defensar les fronteres de les ràtzies dels enemics, amb l’ús i la força de les catapultes; i que ara embelleixen els murs d’un jardí d’un dels bar-restaurants del poble.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un fred rierol d’aigües glaçades

Puntualment les mestres del Camp ens han situat a la feina del dia. Avui es tractava de “entrar en profunditat” al riu de Son. Que, en un principi, no semblava tant important, però al que hem reconegut els honors de portar les seves aigües, barrejades amb moltes altres, fins el mateix Delta de l’Ebre.
Ens hem emportat l’equipament adequat per sotmetre el riu a un análisi ampli i des de moltes vessants diferents.
Un matí assoleiat i transparent com només ho sap fer el Pirineu ens ha acompanyat. De camí al riu uns cavalls es desvetllaven segurament pensant que qui coi eren aquells cadells d’humans tan plens de sorpresa com ells mateixos.
Un cop a lloc ens hem posat a la feina d’entendre el riu i els seus voltants. Un rierol força modificat per les persones ja que està canalitzat i té les riberes aprofitades per prats, però que té la força i la puresa d’un riu de muntanya. Hem vist un bosc de ribera poc vistós fruit de la necessitat de la gent per ocupar el màxim de terres possibles per la pastura dels seus ramats amb un clar predomini d’avellaners i pollancres. De fet mentre observàvem hem rebut la visita d’un esquirol atrevit que volia apaivagar la seva sed al nostre costat.
Hem descobert les parts d’un riu i el seu curs així com els fenòmens que s’hi produeixen pel que fa a l’erosió, transport i sedimentació de cada tram. El riu de Son forma part del tram alt (i per tant on domina l’erosió) de la Xarxa Hidrogràfica de l’Ebre.
Fruit d’aquesta erosió ens hem adonat de la diferència entre roques (més de 27 cm, còdols entre 5 i 27 cm, graves entre 1 i 5 cm, sorres entre 0,1 i 1 cm, i els fangs menys de 0,1 cm. ens hem posat a la feina de mesurar afinant amb mitjanes: amplades, profunditats, velocitats… i, fins i tot, el cabal. Les dades que hem obtingut són enviades al Projecte Rius.
Un dels sentits que més hem aguditzat fent aquest treball ha estat l’oïda i és que el soroll incesant de l’aigua per la llera del riu era impressionant.
De sobte l’olfacte ha estat amenitzat per la companyia d’un parell d’equins de carn que anaven a gaudir de pastura fresca.
I dels mamífers imponents (equins i humans) a la cacera, observació i identificació dels macroinvertebrats de les gèlides aigües. Hem trobat: Plecòpters, Tricòpters amb i sense estoig, Larves d’Escarbats, Larves de Mosquits, Planàries i unes lapes en forma de barret de menys de 7 mm anomenades Ancylus.
Hem descobert que la qualitat del riu també es manifesta amb la quantitat d’éssers vius que hi habiten, la temperatura, la transparència, així com del PH, els nitrats i nitrits, els carbonats i altres elements químics.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un esmorzar

Carregant piles per tenir suficient energia amb cereals, galetes, cola cao, llet, suc, melmelada, mantega…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.